Per avui vos propòs corregir un text, ho podeu fer de dues maneres, el podeu imprimir i fer la correcció o bé copiar-lo ja de manera correcta al quadern. Seria interessant explicar la raó de tot allò que s'ha corregit, tot seguint l'exemple:
El dilluns: sense article perquè els dies de la setmana quan són adverbis no en duen. Dilluns
tot lo dia: l'article lo no es pot usar. Tot el dia
CORRECCIÓ
El dilluns em vaig passar tot lo dia pujant i davallant del porcho. Volía
colocar una partida de coses a un puesto que no hi fesin nosa. No em feia cap
gracia teniro tot desordenat. Menos mal que hi tenim un ropero amb caixons de
varis tamanys que hi cap tot. Treguent coses dels caixons, vaig trobar un
llibre. Es tratava de la obra de Moeller “Sabiduria grega i paradoja cristiana”. El fulletjare
vaig pensar.
No esteia acostumat a pasar
unes vacacions tant desenfeinades; poder estar a la vorera de mar sense moltes
feines te la ventatja de permetrer-me lletjir que al hivern no podria mirar.
Això me ha permes ocuparme de aquest. A la fi l’hi he pogut dedicar la atencio
que li debia. Estic content d’això doncs aquest autor em va descubrir alguns de
els meus escritors preferits. Es curios tenir-lo que trobar dins un moble
arreconat. Ara heu veig: li havia guardat fa anys.
En l’introducció trata de la
juventud. No he lograt entreri be del tot. M’ha suscitat moltas dubtes. Interrompire
la seva lectura perque hi ha certs punts oscurs. Visitare alguns dels meus
antics profesors per que ells m’els aclarin. Esl exposare els problemas i else
discutirem.
N’he telefonat un que en
sabía el numero. Esta casat amb una germana de mon pare, es doncs tio meu. M’ha
contestat una veu que ha dit:
-
El professor
ara esta a la biblioteca pero daqui a un
rato estara aquí. Telefoni mes tard.
-
Val- he dit. Fins después, doncs.
He anat a veurer-ne un altre, que no te telefono.
Tampoc li he trobat. A casa seva m’han
assegurat de que estava al bar de la plassa a perdre café. Si mho hagues
pensat, m’hagues aturat quan he pasat per allà.
Después l’he topat per la carretera. M‘he acostat
a ell i respetuossament li ha dit:
-
Bona nit,
prtofessor, com estau? Vos puc molestar un rato
-
No se si
podra esser. Que vols?
Li vaig dir, i més tard cuan mos despediem diu:
-Vols algo mes? –No gracis. Bon vespre.
El vaig deixar. Al dia seguent em comunicarem que
un cotxo l’havia atropellat, ingresant el cadáver al hospital.
Fins dijous.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada