Aquí teniu alguns dels treball que m'han arribat de les emocions. Moltes gràcies. Supòs que aquesta setmana m'aniran arribant la resta de treballs. Esperaré, confinat, ansiós.
La tristesa, una de les emocions
Que a ningú sol animar
El que sol ajudar són les cançons
Que en dies alegres et fan ballar.
Les seves històries desaten
Als dies de menys felicitat
I amb algunes paraules maten
Els murs de la teva ciutat.
Quant sents friccions
I la teva vida esgotant,
Quan ningú et dona reaons
Per seguir endavant
La música relata
El teu sentiment de culpabilitat
I et rescata
De la realitat
La gent jutja accions
En comptes d’ajudar
Sense saber les raons
De perquè així has actuat.
La tristesa crea muralles,
Et genera grans dificultats,
Però no és el final de la batalla.
Tu segueix lluitant.
L’AMOR
L'amor és una de les emocions més boniques
amb la qual pots transmetre coses amb un simple tacte
i poder ser feliç amb persones realment autèntiques
que et demostren cada dia una mica del seu acte.
És pensar en algú a cadascuna de les meves frases,
frases que expressen allò que necessitem
podria voler alguna cosa amb la qual solucionases
la sensació que nosaltres ja sabem
En aquests dies de quarantena he estat pensant
donant-me compte de gent a la qual no vull perdre
passant els dies imaginant
quan podrem tornar-nos a veure
Que mes puc dir
que la rima no tindria sentit sense la poesia
i la poesia no tindria sentit sense l'amor
de poder tornar a sentir la seva melodia
És la sensació quan el color cafe d'uns ulls
es posen al carbó d'uns altres
i sense dir el que vols
ens aconseguim entendre només nosaltres
M'han detectat un virus que es diu amor
del què mai em vull curar
fins que estigui al meu cor
i sempre es pugui quedar.
La ira
La ira és un sentiment de irritabilitat i còlera davant un resultat negatiu. La majoria de vegades la pots evitar, però ja és massa tard quan te n’adones que tot ho has espatllat i que a algú que no t’ha fet res, has fet mal, per no haver-te controlat.
Estrenys les dents i els punys ben fort, arrufes el nas, sents que alguna cosa et crema a dins i et fan ganes de cridar i de remugar perquè tothom et senti, com si fos culpa seva el que t’ha passat.
No obstant això, després d’una estona et fixes en què ja se t’ha passat l’ira, i que s’ha convertit en un fort i pesant remordiment i penediment que t’oprimeix el pit.
El que fa falta ara és dir la paraula, aquella paraula tan curta, però que costa tant de dir. És el que cal, reconèixer l’error i demanar PERDÓ.
La ira ,un sentiment que ens pot dur a fer coses de manera impulsiva y de les quals
Nos empanadim també, es pot veure com un foc intens que en menja per dintre fins
Que aconsegueix el que vol ,és quasi impossible evadir-la ja que va escrita en el nostre ADN
L'AMOR
L’amor És el més important
A la vida només N'hi ha un
el que Deu t’ha anat portant
perquè si no el tens no ets feliç
també és molt cruel
perquè quan menys t’ho
esperes et són infidels
L’AMOR
T’ estim
Com el music a la musica que l’un sense l’altre es trobarien perduts
Con l’astronauta a l'univers que encara que no estan junts el desitja
Com la idea al pensament que van de la mà
Com el poeta al vers que escriu amb delicadesa
Com la veritat a la mentida i l’engany a l’error
D'aquesta manera t'estimo jo, amb aquest infinit amor.
L'amor és com un fill
que has de mantenir.
Però quan em vas dir que no el volies,
em va adolorir.
Jo t'ho volia dir
però el teu profund mirar,
em feia avergonyir.
El teu dolç, bonic i alegre somriure
em feia recordar
el blau, transparent i lluminós mar.
Les meves nits en vela
fosques i tristes
perquè la teva imatge tenia.
Pensant el lo feliç que estaries,
una llàgrima salada queia
una darrera l'altra,
ja que un amor senzill
és el que tu volies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada