divendres, 24 d’abril del 2020

Llengua catalana Darreres emocions


Senyors i senyores, aquí teniu els darrers poemes (esper no haver-ne deixat cap en el calaix) que m'han arribat. Cercau la resta d'entrades en emcions i la setmana vinent donareuu el vostre veredicte. Recordau que heu de triar els quatre que més vos hagin agradat, tot argumentant la vostra elecció. Mirarem si els més votats són publicats a la revista.

TRISTOR


Emoció de vegades fortuïta,
de vegades accidental.
En el nostre cor habita
i de veritat, és essencial.


Perillosa com una flama
en un munt de llenya seca.
Pot fer-te la vida un drama
del que poca gent s’aixeca.


Ningú mai la vol conèixer,
ningú mai la vol sentir.
Com sense aquesta no hi ha bonança

tots l’hem d’assumir.








Vaig voler volar,
i em varen tallar les ales.
Ara em torb en el laberint,
dels meus pensaments.
És com un túnel,
sense que pugui veure la llum del final.
Sé que tot això passarà
I que el que ara veig com dolor,
demà no importarà.
Perquè hauré perdut la por,
a tornar a somiar.
Però encara no he sortit,
I m’estic cansant,
de la gent que et crida,
per no continuar endavant.








Amor

Un sentiment universal 
que et dona pau 
alegria i seguretat

Amar a un amic, 
a un cosí, a un germà... 
i res a canvi esperar

L' amor t'omple el cor, 
els ulls i l'ànima 
d'una llum especial
a tothom vull estimar. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada