ANGOIXA
Angoixa desoladora;
entres, de cop,
dins la meva ànima cavil·ladora.
No truques, no avises...
en sentir-te a prop,
només em paralitzes.
Mentre s’aturen les hores...
el temor al teu foscor, m’alerta;
i, com una sacsejada,
manté el cor en un puny
i la respiració entretallada.
Ohh, angoixa perillosa...
Com escapo d’aquesta llossa?
TRISTESA
Tota la nit amb el renou de les llàgrimes caient
es varen convertir en un mar calent
no sabia com aturar aquesta pena
aquella nit de lluna plena
perque em sentia així? Demanava
era per aquella noia que em rebujava
amb ella un amor tan gran m’imaginava
la meva mare em tranquil·litzava
el foc del cos i l’aigua de les llàgrimes marxaven
LA FELICITAT
Felicitat, transmet una bonica paraula que transmet amistat
Felicitat, paraula que pots compartir,
I encara aixi la pots disfrutar amb amics,
Felicitat, jo sempre la trob entre les meves amistats ,
I estic orgullós de no cometre moltes maldats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada