dilluns, 6 d’abril del 2020

Llengua catalana Més emocions


LA LLIBERTAT

La llibertat no té fronteres 
                        et deixa escollir de les opcions que et dona la vida,
                        no estar sotmés a ningú  i anar a la sortida,  
    significa deixar tot darrere amb les indecisions.

Començar amb la responsabilitat 
i continuar amb l’obediència
tens la possibilitat
de sincerar-te amb tu mateixa.




L’AMOR
            L’amor és vital en la nostra vida
                          l’amor ens alegra cada dia,
ell no puc viure
perquè només ell em fa somriure

L’amor és un sentiment especial
que ens omple de felicitat,
però bé l’has de tractar
perquè sinó ell se n’anirá.




EUFÒRIA

Vull esprémer aquest instant,
retenir-lo a la meva memòria
i recordar-lo com el millor de la meva vida.
Ràfegues d'eufòria recorren el meu sistema nerviós.
Flors de colors en el meu camí de tornada.
Tots els nins ballen
al carrer, plouen paraules.
Vull dibuixar aquest arc de Sant Martí imaginari en 
qualsevol tiquet de la compra i córrer.
Que la teva alegria xopi la meva cara
i que em somriguis una i una altra vegada.
Vull sentir l'eufòria recórrer el meu cos 
al veure't somriure.
Vull que aquest alba sigui infinit.

I vull ser infinita, amb tu.


L’AMOR
L’amor és un sentiment, fantàstic i cruel           
Que et pot matar o reviure
No hi ha cosa més dolenta ni més benèvola
Que  l’amor cap a una personeta.



LA POR
És una de les emocions més importants.
Que ens ha acompanyant durant tota la nostra història.
Sempre ha estat en els nostres voltants.
En aquesta vida tan aleatòria.

Si no tinguéssim aquesta capacitat.
Segurament la nostra espècie hauria desaparegut.
Ja que no ens hauríem adaptat.
Però això no va ser l’ obtingut

Varem sobreviure gràcies a la por.
Hem pogut crear moltes civilitzacions.
Guanyarem molt valor.
I això es mereix moltes celebracions.



Tristesa
Es mou tot a càmera lenta.
No veus res, veus tot borrós i cristal·litzat.
El pit buscant aire.
Mal de cap, et sents confós, perdut i aclaparat.
Mans tremoloses incontrolables.
Marques d'impediment i resistència.
So de dolor.
Sentiment buit.
Sentiment ple d'una desagradable sensació.
Sentiment incontrolable.
Pensaments dolorosos.
Pensaments negatius.
Pensaments indesitjats.
La meva realitat quan dels meus ulls sorgeixen llàgrimes.
Quan sorgeix la tristesa.

Por
Ell s’acostava, ho podies sentir
el fred en les teves venes va sorgir
advertint-te per no morir
espavilant-te per d’aquesta poder sortir

El teu cor no parava de bategar
aguardava el perill imminent
qualsevol cosa et faria botar
i en un segon et veuries corrent

Te vares amagar desitjant que s’hagués acabat
intentaves inspirar però no podies,
la suor freda va tornar,
per la teva esquena sense aturar-se va baixar

L’oÏda te va revelar
el que sospitaves
encara no era tard
per poder escapar

Les hores varen passar
sense canvis et vares aliviar
semblava que ja se n’havia anat
a la fi vares poder bleixar.




Amor i Ciència

Tu ets una estrella de gran ornamentant

I jo sóc un planeta al teu voltant 

De tu és impossible allunyar-me

Realment això aconsegueix alegrar-me

     

Quan ambdós anam avançant

Veiem que això es va complicant

Ja molt ens estam xerrant

I per això, en tu més vaig confiant

Pols amb evitent diferenciació

Així que podría existir l'atracció

Tant de bo nosaltres el podem acnseguir 

Perquè tu em comences a agradar







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada